dijous, 30 de maig de 2013

Miquel Esteve

TEMPS DE MEMÒRIA

Quan vaig començar a idear aquestes peces per a aquesta exposició no em vaig pensar mai que serien de màxima actualitat. No és que n'estigui del tot content, però les coses van com van. La meva idea principal era fer una descripció tot explicant com era l 'escola del anys 50 a  l'Espanya franquista. Tenia elements i objectes originals i en bon estat, així  que em va ser fàcil fer aquestes obres. El que volia explicar amb aquestes peces és la duresa de l 'ensenyament a les escoles d'aquella època, els record, bons i no tan bons, els càstigs i obligacions de l'alumne, però en aquest cas des del punt de vista d'una  nena, que a l'any 1951 tenia 11 anys. Com deia, són d'actualitat  ja que amb la nova llei Wert, hom pretén tornar a imposar un sistema d'ensenyament del passat, tronat i caduc, una Espanya en blanc i negre.

www.miquelesteveart.com



dilluns, 20 de maig de 2013

Armand Escandell


Vanitas vanitatis et omnia vanitas.

El concepte de vanitas prové de la tradició dels bodegons barrocs del segle XVIII. Així, doncs, no és un tema nou en l'art. En el cas d'aquesta obra que he portat a la Cabanya del Castell, he volgut donar una volta més al concepte de la temporalitat. Concretament, he portat el propi bodegó sobre la tela que hauria de servir per a la seva representació. Aquest gest expressa també la impossibilitat de identificar l'objecte amb la seva representació, cosa que en la pintura figurativa moltes vegades tendim a confondre i a identificar valor artístic amb semblança a la realitat. Al mateix temps, podem veure una representació fotogràfica del mateix bodegó que, evidentment, s'escapa a aquesta temporalitat i fragilitat. L'obra d'art, en molts cassos, manté la il·lusió que podem escapar al pas inexorable del temps. Hi ha la voluntat de “congelar” l'instant per tenir aquesta sensació d'immortalitat. L'obra que presento en aquesta exposició és, doncs, una obra viva, en procés, ja que està formada per les pròpies fruites i verdures, concretes i reals, i per tant sotmeses a la temporalitat que és sinònim de vida. La pròpia obra evolucionarà a mesura que els elements es transformin amb el pas del temps, donant lloc a altres formes de vida com els fongs, etc... Què quedarà d'aquesta obra al cap d'un mes, d'un any o d'una dècada? Haurem d'esperar que passi el temps per comprovar-ho. Mentre tant, ens quedarà la imatge fotogràfica per recordar-ho.

www.armandescandell.com



divendres, 17 de maig de 2013

Eudald Alabau


Les obres artístiques que he presentat al castell de Montesquiu, dins l'exposició col·lectiva d'Artpirineus, durant el mes de maig de 2013, reflecteixen la meva recerca plàstica dins les modalitats de Land art, la performance i noves tècniques escultòriques.
Referent a l'art de la terra, tot experimentant en el paisatge, la direcció del parc del castell, m'ha permès fer un dibuix damunt l'herba, a base d'uns plàstics negres.  Un cop retirats al cap de tres setmanes, ha aparegut l'herba d'un to groguenc, herba que marcava un camí, sota el títol de : LA VIDA, UN CAMÍ. L'herba, tornarà a recuperar el seu estat original dintre de poques setmanes.
La performance: PAISATGE TRANSFORMAT, vol incidir sobre la problemàtica generada per la bombolla immobiliària. Un paisatge en forma de maqueta, representant l'entorn natural, es veu alterat per l'aparició d'una excavadora que remena i prepara el subsòl per edificar-hi blocs de pisos. L'acció es fa davant del públic , qui també hi participa. La tercera obra presentada rep el nom : DE LA TERRA DE XAUXA. Quatre grans volums realitzats amb pasta de paper, recorden el paradís perdut, la terra de l'abundància, una natura esplendorosa que queda en la memòria dels homes.
Tota la meva recerca plàstica està recollida a les pàgines del flickr amb aquesta adreça:http://www.flickr.com/photos/28799231@N05/

 LA VIDA, UN CAMÍ.

 PAISATGE TRANSFORMAT.

DE LA TERRA DE XAUXA.

diumenge, 5 de maig de 2013

Inauguració Exposició a la Cabanya del castell, Montesquiu.

I ja hem inaugurat l'exposició col·lectiva del grup Artpirineus a Montesquiu. Sota el lema de Néixer, créixer, reproduir-se i morir cada un de nosaltres ha fet la seva interpretació en clau totalment subjectiva, agafant algun dels aspectes proposats en el títol. La inauguració no ha pogut anar millor, amb un gran èxit de públic que no s'ha volgut perdre aquesta exposició.Adjuntem una foto de cada un dels artistes integrants del col·lectiu Arpirineus davant d'alguna de les seves obres: Evelí Adam, Eudald Alabau, Maite Amàrita, Armand Escandell, Miquel Esteve, Marisa Fita, Daniela Peñalva i Enric Rocha. Des d'aquí volem agrair a tots els que vàreu venir a donar-nos suport en aquesta mostra d'art col·lectiva: moltes gràcies.

Col·lectiu Artpirineus