dijous, 12 de setembre de 2013

Propera activitat: caminART 2013.


L'objectiu d'aquesta proposta és caminar per Ripoll, canviar els pinzells i els llapis per dispositius de telefonia mòbil amb GPS, ordinadors i aplicacions d'internet. Maridatge de les tècniques clàssiques amb les noves tecnologies de la informàtica i l'electrònica. Dibuixarem un recorregut per la nostra vil·la amb les nostres passes, cosa que no deixa de ser dibuixar, encara que a una escala diferent de l'habitual i amb unes altres eines no convencionals.
Nous temps demanen noves tècniques, encara que sigui per continuar amb el vell art del dibuix. Un dibuix fet a escala “municipal”, kilomètrica si cal, a la manera dels antics dibuixos de Nazca que només podien veure els suposats visitants des de l'espai. En aquest cas el dibuix el podrà veure tothom que vulgui seguir aquest proces en temps real, gràcies a les tecnologies informàtiques i a internet. Qui no podrà veure aquest dibuix en temps real serà el propi dibuixant-instrument que estarà immers en el seu recorregut, com una petita formiga que arrossega un bri d'herba.
També ens podem demanar perquè realitzar aquest exercici. No es tracta només d'un exercici tècnic i tecnològic per posar a prova uns instruments diferents dels habituals. El resultat plàstic, tot i que pugui resultar més o menys interessant des d'un punt de vista estètic, tampoc és l'objectiu final d'aquesta proposta. Tenim els precedents de Hamish Fulton i Richard Long, entre d'altres, que a finals dels anys 60 ja van fer del caminar la seva expressió artística. Una de les coses que volem posar de manifest amb aquesta reflexió plàstica és que vivim en una societat del control. En aquests inicis del segle XXI es fa molt difícil escapar del control a què estem sotmesos en tot moment. Cada vegada que visitem una instal·lació pública, ja sigui hospital, escola, jutjat, biblioteca... la nostra imatge i la nostra posició és controlada per infinitat de dispositius que escapen al nostre control. També podem pensar que l'únic àmbit que s'escapa a aquesta vigilància omnipresent és l'espai domèstic. Però, n'estem segurs? Internet, dispositius de telefonia mòbil amb GPS, ordinadors amb noves tecnologies cada vegada més sofisticades, que no coneixem i molt més controlem. Potser no hi ha espai per a la privacitat en aquesta nova societat del supercontrol? Fa poc s'ha condemnat durament a un hacker per haver-se infiltrat a l'ordinador privat d'una coneguda cantant nord-americana i haver fet públiques unes imatges íntimes en una xarxa d'internet. Estem segurs que la nostra informació més particular i privada està segura en el nostre espai domèstic? On queda la definició de llibertat en una societat com la que estem construint entre tots? CaminART preten fer-nos reflexionar sobre aquests conceptes i sobre la societat en què vivim.


Artpirineus

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada