dimarts, 14 de febrer de 2017

PER L'AMIC RAMON

La pintura és agraida, és vida, és plaer, un lloc per estar-hi bé un mateix, no és cosa senzilla, pocs són els que la saben fer bé. El pintor que hi té traça no li costa perqué ja té l'ófici aprés.

Encertar la pinzellada no és tasca facil, el mateix quadre es resisteix, ell demana el que li agrada, si no és així es queixa i no l'admet.

El pinzell fa la feina, dibuixa alló que no hi és, el cap és el que ho pensa i el cor és el que ho enllesteix.

Posar-li el color que més s'escaigui, ara un de fort i després un de més claret, la llum ben trobada i les ombres on tenen que ser.

La paleta de colors més que estudiada, apunt sempre per entrar en acció com una tropa ben preparada per entrar a atacar la tela ja montada al bastidor.

L'exigència que tenies amb tu mateix era alta, eres el primer en criticar l'obra que acabaves de fer, pocs cop t'agradava i per aixó la tornaves a fer, dues, tres o quatre vegades … fins a deixar-la acabada completament.

Paissatges, ciutats, fàbriques i llocs abandonats et calia fer molts viatges abans de posar-te a pintar.

Amb uns apunts, un esquema, unes primeres taques de colors així començaves a fer l'obra amb l'ajut de la llum que t'arribava de l'exterior.

Un cafè per passar la tarda per si calgués anar a dormir tardet; si la cosa s'allarga millor estar ben despert.

L'estudi, la teva segona casa, on t'hi trobaves tan bé. El lloc on sabiem on trobar-te quan ens feia falta demanar-te un bon consell.

No em resolt la pregunta de perquè fem art, tu no tenies resposta i ara nosaltres la continuarem cercant.




Miquel Esteve i Espelt – Anna Capdevila i Garcia.


Ripoll, 13 de febrer de 2017.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada