"Vanitas" d'Armand Escandell a Ripoll.

Aquest divendres dia 25 d'octubre s'inaugura l'exposició "Vanitas", dintre del cicle d'exposicions de Ripoll capital de la cultura catalana 2013. A partir d'aquest divendres i fins el 10 de novembre es podrà visitar aquesta exposició en el seu horari habitual. El concepte de "vanitas" no és nou; des de la tradició del barroc s'han fet obras sota aquest concepte, que ens recorda la temporalitat de la vida i la qualitat efímera dels nostres actes. Tot i així, pretenem que hi hagi una perdurabilitat de la nostra memòria a traves dels nostres actes. L'art no és alié a aquesta voluntat de preservar la memòria i de deixar algun testimoni d'aquest rastre temporal de la nostra existència. Aquestes són algunes reflexions que faig, no com a plantejament teòric de l'obra, sinó amb posterioritat a la mateixa. Així, podem trobar que s'han recuperat objectes de la vida quotidiana, i fins i tot objectes de rebuig, que s'han incorporat a l'obra, amb la voluntat d'evidenciar que l'art engloba tots els aspectes de la vida. Per a mi, fer pintura  és una manera de reflexionar sobre el mateix acte de la creació artística.

Preparant l'exposició.

Doncs ja ha arribat el dia de la inauguració de la 6a ruta de l'art de Castelló d'Empúries. El dijous a la tarda ja vam deixat tot apunt per aquesta cita amb el món de l'art. Si teniu l'oportunitat, no us perdeu aquesta manifestació, amb artistes d'arreu de Catalunya i d'altres parts del món. A més de gaudir de l'entorn d'aquesta meravellosa vila mediaval, podreu veure l'obra de més d'un centenar d'artistes, concentrada en un sol espai i en un cap de setmana. L'exposició del col·lectiu Artpirineus la podreu veure en l'estand número 11, en el local anomenat "el centre", antic cinema i teatre de la població. Us esperem, doncs, per gaudir d'aquest cap de setmana artístic.

Col·lectiu Artpirineus

Armand Escandell a la 6a Ruta de l'art de Castelló d'Empúries

Per a què serveix la pintura? Possiblement aquest pregunta sigui una de les raons per les quals encara persisteixo en aquesta activitat tan indefinible que anomenem Art. Afinant una mica més la pregunta, podria demanar-me per a que em serveix a mi la pintura. Segurament, la mateixa activitat artística busca de donar resposta a aquestes inquietuds. El fet és que, malgrat tot, segueixo pintant.

Maite Amàrita a la 6a Ruta de l'art de Castelló d'Empúries

Les formes d’expressió artística són cares d’una mateixa piràmide i es troben en el punt més elevat.

A un senyor que li interessi la pintura o l’escultura, li ha d’interessar necessàriament la música, la poesia i el teatre, perquè les arts s’interfereixen, s’enriqueixen mútuament.

Sóc dels qui creuen que el fenomen artístic és una unitat total en el qual les diverses arts volen dir mitjans diferents d’expressió d’una realitat idèntica.

Joan Brossa

Evelí Adam a la 6a Ruta de l'art de Castelló d'Empúries.

REFLEXIÓ

LA MEVA OBRA ÉS UNA EXPERIMENTACIÓ CONSTANT, SOBRETOT AMB MATERIAL, AMB DIFERENTS TEXTURES, AMB EL COLOR I TAMBÉ AMB ELS DIFERENTS SUPORTS.

VULL REFLECTIR TOT EL QUE M’ENVOLTA I QUE PER QUALSEVOL MOTIU M’HA COMMOGUT, M’HA IMPRESSIONAT, M’HA IL.LUSIONAT ..
VULL PLASMAR LA NATURA I LA SEVA ESTÈTICA, COLOR I FORMA
PER TANT TOT EL QUE M’ENVOLTA ÉS EL QUE EM DÓNA LA FORÇA I LA INSPIRACIÓ PER A TREBALLAR, PER DESCOBRIR , PER EXPERIMENTAR I FINALMENT PLASMAR-HO SOBRE FUSTA, TELA, PAPER…LA MEVA OBRA PRETÉN SER UN ELOGI A LA NATURA I A LA SEVA BELLESA.

TÈCNICA

• UNA PART DE LA MEVA OBRA ES REALITZA SOBRE UNA BASE DE FUSTA AMB UN VOLUM QUE S’ACONSEGUEIX AMB LA TÈCNICA TOTALMENT INÈDITA, ORIGINAL, INVENTADA I ELABORADA PER MI MATEIX. PARTEIXO DE RESTES DE FUSTA, SERRIN, ENCENALLS FENT UNA MASSA LI DONO UNES CARACTERÍSTIQUES DE MODEABILITAT. PER AIXÒ AQUESTA MATÈRIA AL SER TREBALLADA I MODELADA AMB LES MANS ACONSEGUEIXO DIFERENTS TEXTURES, VOLUMS I COLORS TANT NATURALS COM EL MATEIX SÒL. Visió microscòpica, Entre dues aigües i La desembocadura del Ter.
  

• L’ALTRA PART DE L’OBRA CONSISTEIX EN PINTURA ACRÍLICA SOBRE FUSTA O SOBRE TELA I ÉS UN TREBALL MOLT EXHAUSTIU, MOLT PAUTAT PEL DIBUIX I QUE NO PERMET SORTIR DEL QUE HE DIBUIXAT I DEL QUE M’HE PROPOSAT; COM EL FAR DE CAP DE CREUS. El Far del Cap de Creus
  

• I FINALMENT HI HA LES PINTURES ABSTRACTES QUE SÓN EL RESULTAT DE L’EVASIÓ, DE LA LLIBERTAT, DE DEIXAR-TE ANAR, D’EXPERIMENTAR DIRECTAMENT, SENSE NORMES NI PREJUDICIS. Làmines
  

Evelí Adam

Marisa Fita a la 6a Ruta de l'art de Castelló d'Empúries.

Homenatge a les “13 abuelas”

Cuidadores de la terra, dones de coneixament i saviesa que, amagades darrera dels arbres, sempre hi són.

Enric Rocha a la 6a Ruta de l'art de Castelló d'Empúries.

Enric Rocha ens mostra les seves creacions basades en el ‘fan art’ i la cultura pop/manga del moment, amb la ciència ficció i el bestiari cosmogònic de les històries de HP Lovecraft com a inspiració. La imaginació i el surrealisme han sigut l´eina que molts artistes rebels han escollit per a estudiar el món que ens rodeja, els seus temps i inquietuds. La seva motivació en aquesta mostra és la de conectar amb el seu públic, ocult entre els altres, orgullós de ser friki.

www.kronosb.org

Enric Rocha, escultor i artista multimèdia.

"He de confessar que hi ha altres mons en altresparts de l'univers, amb altres races d´homes i de bèsties salvatges".De rerum natura (o la natura de les coses) llibreII. Lucreci (S. I a C. poeta i filòsof romà)

Daniela Peñalva a la 6a Ruta de l'art de Castelló d'Empúries.

Reflex del sol

En el meu cos afamat

Aliment sagrat

Com les flors de primavera

El meu cos floreix

I dóna llum

A la nova vida.

Miquel Esteve a la 6a Ruta de l'Art de Castelló d'Empúries

El món, un lloc meravellós amb coses dolentes; Segona essència.

Quan pensem en el nostre entorn reflexionem sobre nosaltres mateixos. Allò que construïm i habitem contribueix a crear la nostra pròpia imatge.

Definim com a natural el que no ha estat tocat per la mà de l'home i com a artificial allò que ha estat produït per ella. La natura cada cop està més malmesa, els homes moltes vegades voluntàriament la fem malbé i no ens adonem de com la necessitarem d'aquí a uns anys.

En aquesta exposició us presento aquests arbres totalment artificials, sense cap mena de vida, pretenent prendre consciència del valor que té un arbre i el seu entorn.

El món, un lloc meravellós amb coses dolentes. Casa nostra.

Miquel Esteve

“Solo cuando el último árbol esté muerto, el último río envenenado y el último pez atrapado, te darás cuenta que no puedes comer dinero” 

saviesa indoamericana.

Artpirineus a la 6a Ruta de l'art de Castelló d'Empúries.

El proper divendres dia 11 d'octubre s'inaugura la 6a Ruta de l'art de Castelló d'Empúries. El col·lectiu Artpirineus hi serem presents en aquesta important cita de l'art del circuit català. Ens agradaria molt que poguéssiu assistir a la inauguració, que tindrà lloc a les 7 de la tarda, a la basílica de Santa Maria. Podreu trobar l'obra dels membres del col·lectiu al lloc n. 11, en el Centre Agrícola i Social. Els participants en aquesta mostra col·lectiva son: Evelí Adam, Maite Amàrita, Armand Escandell, Miquel Esteve, Marisa Fita, Daniela Peñalva i Enric Rocha.

Col·laboradors CaminART 2013

Després d'una setmana de l'activitat CaminART, que vam portar a terme a Ripoll, el dia 21 de setembre de 2013, volem agrair públicament a tots el comerços i establiments de Ripoll que van col·laborar en aquesta activitat. Gràcies a la seva aportació es va poder fer un gran recapte d'aliments pel banc d'aliments de Ripoll. Aquests són els col·laboradors:

AGGELO'S FLORISTERIA

ÀGORA COMPLEMENTS

AGROCOMERÇ MORERA

BON PREU-ESCLAT SUPERMERCATS

BRASERIA EL MOLÍ

CAFÈ CANÀULES

CAPRABO SUPERMERCAT

CARN CA LA MAGDA

CONDIS SUPERMERCAT

DROGUERIA ROIG

FARMÀCIA PRUJÀ

FLASH

FORN PA TOU

FRUITES CAPDEVILA

GARATGE CORBATERA

IMPREMPTA MAIDEU

L'ANTIGA

LA JOGUINA

LLIBRERIA ESTHER MAIDEU

LOTERIA EL FOLLET

MARCS PORTELL

OCELLS I PLANTES ALARCON

OFICINA I ARXIU

PAPERERIA RIPOLLESA

RELLOTGERIA CASADEMUNT

RESTAURANT RECÀPOLIS

TRÒNIC

VINS GUILLAMET

XARCUTERIA MULLOL

Moltes gràcies en nom dels membres d'Artpirineus: Evelí Adam, Eudald Alabau, Maite Amàrita, Armand Escandell, Marisa Fita, Miquel Esteve, Daniela Peñalva i Enric Rocha. Amb la col·laboració puntual de Ramon Musach i Inés Vila. 

Propera activitat: caminART 2013.

L'objectiu d'aquesta proposta és caminar per Ripoll, canviar els pinzells i els llapis per dispositius de telefonia mòbil amb GPS, ordinadors i aplicacions d'internet. Maridatge de les tècniques clàssiques amb les noves tecnologies de la informàtica i l'electrònica. Dibuixarem un recorregut per la nostra vil·la amb les nostres passes, cosa que no deixa de ser dibuixar, encara que a una escala diferent de l'habitual i amb unes altres eines no convencionals.

Nous temps demanen noves tècniques, encara que sigui per continuar amb el vell art del dibuix. Un dibuix fet a escala “municipal”, kilomètrica si cal, a la manera dels antics dibuixos de Nazca que només podien veure els suposats visitants des de l'espai. En aquest cas el dibuix el podrà veure tothom que vulgui seguir aquest proces en temps real, gràcies a les tecnologies informàtiques i a internet. Qui no podrà veure aquest dibuix en temps real serà el propi dibuixant-instrument que estarà immers en el seu recorregut, com una petita formiga que arrossega un bri d'herba.

També ens podem demanar perquè realitzar aquest exercici. No es tracta només d'un exercici tècnic i tecnològic per posar a prova uns instruments diferents dels habituals. El resultat plàstic, tot i que pugui resultar més o menys interessant des d'un punt de vista estètic, tampoc és l'objectiu final d'aquesta proposta. Tenim els precedents de Hamish Fulton i Richard Long, entre d'altres, que a finals dels anys 60 ja van fer del caminar la seva expressió artística. Una de les coses que volem posar de manifest amb aquesta reflexió plàstica és que vivim en una societat del control. En aquests inicis del segle XXI es fa molt difícil escapar del control a què estem sotmesos en tot moment. Cada vegada que visitem una instal·lació pública, ja sigui hospital, escola, jutjat, biblioteca... la nostra imatge i la nostra posició és controlada per infinitat de dispositius que escapen al nostre control. També podem pensar que l'únic àmbit que s'escapa a aquesta vigilància omnipresent és l'espai domèstic. Però, n'estem segurs? Internet, dispositius de telefonia mòbil amb GPS, ordinadors amb noves tecnologies cada vegada més sofisticades, que no coneixem i molt més controlem. Potser no hi ha espai per a la privacitat en aquesta nova societat del supercontrol? Fa poc s'ha condemnat durament a un hacker per haver-se infiltrat a l'ordinador privat d'una coneguda cantant nord-americana i haver fet públiques unes imatges íntimes en una xarxa d'internet. Estem segurs que la nostra informació més particular i privada està segura en el nostre espai domèstic? On queda la definició de llibertat en una societat com la que estem construint entre tots? CaminART preten fer-nos reflexionar sobre aquests conceptes i sobre la societat en què vivim.

Artpirineus

ARTPIRINEUS COL·LABORA AMB "CAMPDEVÀNOL VESTEIX ELS ARBRES"

El dia 8 de setembre l'artista de Campdevànol Evelí Adam inaugura la seva performance portada a terme a la seva població natal, que s'anomena precisament "Campdevànol vesteix els arbres". Si passeu pel poble ja podreu veure els efectes d'aquesta acció, que no passa desapercebuda. Així doncs, us esperem a tots i totes el dia 8, per veure el resultat d'aquesta intervenció sobre el paisatge urbà d'aquesta població del ripollès.

Miquel Esteve

TEMPS DE MEMÒRIA

Quan vaig començar a idear aquestes peces per a aquesta exposició no em vaig pensar mai que serien de màxima actualitat. No és que n'estigui del tot content, però les coses van com van. La meva idea principal era fer una descripció tot explicant com era l 'escola del anys 50 a  l'Espanya franquista. Tenia elements i objectes originals i en bon estat, així  que em va ser fàcil fer aquestes obres. El que volia explicar amb aquestes peces és la duresa de l 'ensenyament a les escoles d'aquella època, els record, bons i no tan bons, els càstigs i obligacions de l'alumne, però en aquest cas des del punt de vista d'una  nena, que a l'any 1951 tenia 11 anys. Com deia, són d'actualitat  ja que amb la nova llei Wert, hom pretén tornar a imposar un sistema d'ensenyament del passat, tronat i caduc, una Espanya en blanc i negre.

www.miquelesteveart.com

Armand Escandell

Vanitas vanitatis et omnia vanitas.

El concepte de vanitas prové de la tradició dels bodegons barrocs del segle XVIII. Així, doncs, no és un tema nou en l'art. En el cas d'aquesta obra que he portat a la Cabanya del Castell, he volgut donar una volta més al concepte de la temporalitat. Concretament, he portat el propi bodegó sobre la tela que hauria de servir per a la seva representació. Aquest gest expressa també la impossibilitat de identificar l'objecte amb la seva representació, cosa que en la pintura figurativa moltes vegades tendim a confondre i a identificar valor artístic amb semblança a la realitat. Al mateix temps, podem veure una representació fotogràfica del mateix bodegó que, evidentment, s'escapa a aquesta temporalitat i fragilitat. L'obra d'art, en molts cassos, manté la il·lusió que podem escapar al pas inexorable del temps. Hi ha la voluntat de “congelar” l'instant per tenir aquesta sensació d'immortalitat. L'obra que presento en aquesta exposició és, doncs, una obra viva, en procés, ja que està formada per les pròpies fruites i verdures, concretes i reals, i per tant sotmeses a la temporalitat que és sinònim de vida. La pròpia obra evolucionarà a mesura que els elements es transformin amb el pas del temps, donant lloc a altres formes de vida com els fongs, etc... Què quedarà d'aquesta obra al cap d'un mes, d'un any o d'una dècada? Haurem d'esperar que passi el temps per comprovar-ho. Mentre tant, ens quedarà la imatge fotogràfica per recordar-ho.

www.armandescandell.com

Eudald Alabau

Les obres artístiques que he presentat al castell de Montesquiu, dins l'exposició col·lectiva d'Artpirineus, durant el mes de maig de 2013, reflecteixen la meva recerca plàstica dins les modalitats de Land art, la performance i noves tècniques escultòriques.

Referent a l'art de la terra, tot experimentant en el paisatge, la direcció del parc del castell, m'ha permès fer un dibuix damunt l'herba, a base d'uns plàstics negres.  Un cop retirats al cap de tres setmanes, ha aparegut l'herba d'un to groguenc, herba que marcava un camí, sota el títol de : LA VIDA, UN CAMÍ. L'herba, tornarà a recuperar el seu estat original dintre de poques setmanes.

La performance: PAISATGE TRANSFORMAT, vol incidir sobre la problemàtica generada per la bombolla immobiliària. Un paisatge en forma de maqueta, representant l'entorn natural, es veu alterat per l'aparició d'una excavadora que remena i prepara el subsòl per edificar-hi blocs de pisos. L'acció es fa davant del públic , qui també hi participa. La tercera obra presentada rep el nom : DE LA TERRA DE XAUXA. Quatre grans volums realitzats amb pasta de paper, recorden el paradís perdut, la terra de l'abundància, una natura esplendorosa que queda en la memòria dels homes.

Tota la meva recerca plàstica està recollida a les pàgines del flickr amb aquesta adreça:http://www.flickr.com/photos/28799231@N05/

 LA VIDA, UN CAMÍ.

 PAISATGE TRANSFORMAT.

DE LA TERRA DE XAUXA.

Inauguració Exposició a la Cabanya del castell, Montesquiu.

I ja hem inaugurat l'exposició col·lectiva del grup Artpirineus a Montesquiu. Sota el lema de Néixer, créixer, reproduir-se i morir cada un de nosaltres ha fet la seva interpretació en clau totalment subjectiva, agafant algun dels aspectes proposats en el títol. La inauguració no ha pogut anar millor, amb un gran èxit de públic que no s'ha volgut perdre aquesta exposició.Adjuntem una foto de cada un dels artistes integrants del col·lectiu Arpirineus davant d'alguna de les seves obres: Evelí Adam, Eudald Alabau, Maite Amàrita, Armand Escandell, Miquel Esteve, Marisa Fita, Daniela Peñalva i Enric Rocha. Des d'aquí volem agrair a tots els que vàreu venir a donar-nos suport en aquesta mostra d'art col·lectiva: moltes gràcies.

Col·lectiu Artpirineus

Exposició a la Cabana del Castell de Montesquiu.

Continuen les activitats del col·lectiu Artpirineus per aquest any 2013, marcat per la capitalitat de Ripoll de la cultura catalana. De cara al mes de maig, tenim prevista la inauguració col·lectiva "néixer, crèixer, reproduir-se i morir",  a la Cabanya del castell de Montesquiu. La inauguració serà el dissabte dia 4 de maig, a les 12 del migdia. Per descomtat que esteu tots convidats a assistir-hi.
També volem aprofitar aquest correu per fer el comiat del local que hem utilitzat aquest darrers anys. La fotografia que acompanyem correspon al sostre d'aquest taller que vàrem pintar contra les lleis de la gravetat  l'any 2009. Els artistes participants van ser l'Eudald, la Sílvia, el Bernat, el Pórcar, l'Albert, la Maite i un servidor. La imatge d'aquesta activitat quedarà pel record, si més no.

Col·lectiu Artpirineus

Inauguració exposició Miquel Esteve

Algunes imatges de la inauguració de l'exposició de Miquel Esteve. Per fi vam poder desvetllar l'obra que resumeix la seva trajectoria : "La Llitera". Pel que fa a públic, va ser un gran èxit, tal com es pot veure en la fotografia que adjuntem. Esperem que aquest sigui un any especialment ric en inauguracions i que poguem fer honor a la capitalitat de la cultura catalana 2013 que se'ns ha asignat. Ara només queda que el públic s'animi a venir a veure aquesta original exposició i si adquireix alguna obra, doncs millor que millor.

Col·lectiu Artpirineus

Propera exposició de Miquel Esteve.

L'artista ripollès Miquel Esteve presenta la seva obra a Ripoll, a la sala Abat Senjust, del 15 de febrer al 3 de març d'aquest any. Com no podia ser d'altre manera, aquesta obra és un fidel reflex de la seva personalitat artística. Persona inquieta i amb una gran diversitat d'interessos artístics, la seva obra és igualment diversa i heterogènia però amb el denominador comú del gust pels materials i els objectes trobats. Gairebé podríem afirmar que en Miquel és una mena d'arqueòleg del segle XXI a la recerca d'aquells objectes que poden aportar-li alguna cosa o que ressonen al seu interior, buscant la seva resposta artística. Visitar casa seva és una experiència única ja que cada racó de la casa, ja sigui la cuina o l'habitació, esta ocupat pels seus objectes artístics, impregnant tot l'espai amb la seva marca personal. Aquests aspectes són els que ha intentat portar Miquel a la present exposició, donant a entendre que art i vida no són conceptes que puguin anar per separat, ans  el contrari,  han d'anar ben agafats de la ma perquè puguin tenir sentit plenament. Així doncs,  aquestes obres i aquests objectes que ens presenta Miquel en la present exposició, podem dir, sense por a equivocar-nos, que són un fidel autoretrat de l'artista.

Col·lectiu Artpirineus

Visita a l'escola d'art de Vic

Aquest dijous passat vam tenir el privilegi de visitar  l'Escola d'Art i Superior de Disseny de Vic, de la ma d'Eudald Alabau. Aprofitant que es feia una fosa de bronze, vam poder recorrer totes les instal·lacions de l'escola, tant el taller de pintura, com les dependències de ceràmica, fotografia, disseny, gravat... Sobre la fosa, hem de dir que va ser un espectacle impressionant i que es va crear una gran expectació al voltant d'aquesta tècnica escultòrica, que no sempre tenim l'oportunitat d'observar en viu. A part d'això, alguns ens vam poder anyorar dels anys passats en aquestes escoles d'art i de l'ambient creatiu que s'hi viu. Quan es surt d'aquests espais de protecció, hom aterra a la dura realitat i aquí és quan comença l'autèntic i ardu cami de l'artista.

Col·lectiu Artpitineus

Miquel Esteve: obra 1995-2013.

Dintre del cicle d'activitats de la capitalitat cultural de Ripoll 2013, aquesta vegada és el torn de Miquel Esteve, que enceta el cicle d'exposicions de la sala Abat Senjust de l'Ajuntament de Ripoll. Sota el títol general d'obra 1995-2013, podrem veure un ventall d'obres de l'artista ripollès, compreses en aquests 18 anys de creació. Podem parlar, doncs, d'una majoria d'edad artística. Dintre del col·lectiu d'Artpirineus també, fa pocs dies vam poder veure les obres en gel d'Eudald Alabau. Esperem així que aquest sigui un any fecund en mostres artístiques i que poguem seguir gaudint d'aquesta diversitat de manifestacions.

Col·lectiu Artpirineus

Explosió!

El mes de gener passat vam anar a visitar l'exposició "Explosió: el llegat de Jackson Pollock" a la fundació Miró. Va ser un dia fantàstic dedicat a l'art, ja que a la tarda també vam anar al Caixafòrum per arrodonir la jornada. Sobre l'exposició de la fundació Miró, podem dir que es tracta d'un recull d'artistes que han treballat l'art gestual i l'action painting o pintura d'acció. El "pare" conceptual de tots aquests moviments seria Jackson Pollock que va ser l'inventor del dripping. Aquesta tècnica consisteix en deixar que la pintura regalimi directament del pinzell, en lloc d'aplicar-la sobre la tela de manera convencional. En aquesta exposició també vàrem poder veure artistes dels anys 60 i 70 que disparàven la pintura amb rifles d'aire comprimit o que pintàven amb els propis cabells... Tota una experiència artística que va commocionar el mon de l'art a partir dels anys 50, tot i que ens pugui semblar una forma d'art molt moderna. Un dia rodó, en definitiva, per gaudir de l'art i de la bona companyia.

Col·lectiu Artpirineus

L'Eudald Alabau va presentar les seves escultures de gel a la font d'engordans, el passat divendres 25 de gener, dintre dels actes organitzats en la capitalitat cultural de Ripoll 2013. Aqui podem veure una petita mostra d'aquestes obres efímeres.

Col·lectiu Artpirineus