L'objectiu
d'aquesta proposta és caminar per Ripoll, canviar els pinzells i els
llapis per dispositius de telefonia mòbil amb GPS, ordinadors i
aplicacions d'internet. Maridatge de les tècniques clàssiques amb
les noves tecnologies de la informàtica i l'electrònica. Dibuixarem
un recorregut per la nostra vil·la amb les nostres passes, cosa que
no deixa de ser dibuixar, encara que a una escala diferent de
l'habitual i amb unes altres eines no convencionals.
Nous
temps demanen noves tècniques, encara que sigui per continuar amb el
vell art del dibuix. Un dibuix fet a escala “municipal”,
kilomètrica si cal, a la manera dels antics dibuixos de Nazca que
només podien veure els suposats visitants des de l'espai. En aquest
cas el dibuix el podrà veure tothom que vulgui seguir aquest proces
en temps real, gràcies a les tecnologies informàtiques i a
internet. Qui no podrà veure aquest dibuix en temps real serà el
propi dibuixant-instrument que estarà immers en el seu recorregut,
com una petita formiga que arrossega un bri d'herba.
També
ens podem demanar perquè realitzar aquest exercici. No es tracta
només d'un exercici tècnic i tecnològic per posar a prova uns
instruments diferents dels habituals. El resultat plàstic, tot i que
pugui resultar més o menys interessant des d'un punt de vista
estètic, tampoc és l'objectiu final d'aquesta proposta. Tenim els
precedents de Hamish Fulton i Richard Long, entre d'altres, que a
finals dels anys 60 ja van fer del caminar la seva expressió
artística. Una de les coses que volem posar de manifest amb aquesta
reflexió plàstica és que vivim en una societat del control. En
aquests inicis del segle XXI es fa molt difícil escapar del control
a què estem sotmesos en tot moment. Cada vegada que visitem una
instal·lació pública, ja sigui hospital, escola, jutjat,
biblioteca... la nostra imatge i la nostra posició és controlada
per infinitat de dispositius que escapen al nostre control. També
podem pensar que l'únic àmbit que s'escapa a aquesta vigilància
omnipresent és l'espai domèstic. Però, n'estem segurs? Internet,
dispositius de telefonia mòbil amb GPS, ordinadors amb noves
tecnologies cada vegada més sofisticades, que no coneixem i molt més
controlem. Potser no hi ha espai per a la privacitat en aquesta nova
societat del supercontrol? Fa poc s'ha condemnat durament a un hacker
per haver-se infiltrat a l'ordinador privat d'una coneguda cantant
nord-americana i haver fet públiques unes imatges íntimes en una
xarxa d'internet. Estem segurs que la nostra informació més
particular i privada està segura en el nostre espai domèstic? On
queda la definició de llibertat en una societat com la que estem
construint entre tots? CaminART preten fer-nos reflexionar sobre
aquests conceptes i sobre la societat en què vivim.
Artpirineus
